Conte 7: Planeta Corporis

El planeta Corporis era el més petit de la galàxia Diferentia, la Lluna va arribar a aquesta galàxia gairebé sense proposar-s'ho. Després de passar per tants astres i alguns amb greus problemes, la nostra amiga va prendre's unes vacances i es va perdre per la immensitat de l'univers. Un dia, de cop i volta, va sentir una calma i una tranquil·litat que mai abans havia experimentat. Totalment relaxada, va començar a parlar amb una estrella que tenia a prop i va descobrir que acabava d'arribar a Diferentia, la galàxia amb més calma del cosmos.

Durant molt temps, la Lluna va estar coneixent a tots els astres d'aquella galàxia, volia descobrir d'on provenia aquella pau per tal d'impregnar-s'hi i portar-la a tots els racons de l'espai conegut, i, potser algun dia, més enllà. Pràcticament es va recórrer la galàxia sencera recopilant informació. Totes les investigacions que havia realitzat la Lluna apuntaven cap al mateix lloc: Corporis, el planeta més petit i difícil de trobar d'aquella galàxia.

Per la Lluna era especialment difícil arribar a Corporis, ja que per trobar-lo havies d'aconseguir pau interior, i després de veure tants problemes a l'univers, el neguit de la Lluna havia crescut moltíssim. Durant molt de temps ho va intentar en va, fins que es va donar compte que no podia solucionar tots els conflictes del cosmos. Una vegada va tenir aquesta il·luminació, la Lluna per fi, es va poder submergir en una gran pau interior, i així va trobar Corporis.

En arribar a Corporis i observar el grup d'éssers vius que hi vivien, la Lluna va quedar bocabadada, tothom era diferent. Mentre que uns no tenien vista, uns altres no tenien cames; mentre que alguns no tenien oïda, a altres els faltaven els braços; mentre que alguns no veien la realitat com la majoria, altres s'expressaven amb llenguatges no verbals.

Malgrat que a primera vista semblava un problema, no ho era en absolut, la cooperació entre totes elles feia que poguessin afrontar qualsevol repte, l'amor i la col·laboració eren l'única norma universal, totes les altres s'adequaven a cada individu i alhora eren flexibles depenen de cada situació.

L'existència d'aquesta gran diversitat i la manera de viure d'aquesta comunitat, va inspirar la Lluna, la qual no parava de pensar: Tant de bo, a tot arreu de l'univers, les diferències entre els éssers vius fossin viscudes com un avantatge i no com un problema. 

Després d'aquesta gran il·luminació la Lluna va decidir acabar les seves vacances i tornar a la recerca del seu company o companya.