Conte 4: Planeta Hestia

La Lluna volia aprendre Kung-Fu, així que abans de marxar del planeta Apple, li va preguntar on podria estudiar aquest art marcial. Apple no tenia gaire clar que era el Kung-Fu, però sabia que era algun tipus de baralla i havia escoltat d'un lloc on sempre hi havia baralles: Hestia. Hestia es trobava a una galàxia propera d'on estaven, però arribar-hi era complicat ja que un núvol d'asteroides, no gaire amables, rodejava la galàxia. Normalment ningú aconseguia entrar, però la Lluna ho va intentar.

A l'arribar al cercle d'asteroides que envoltava la galàxia, la Lluna va provar de seguir el seu camí, però dos astres molt grans li van barrar el pas. Semblaven els vigilants de la galàxia i la van parar per preguntar-li el seu destí. En mencionar el planeta Hestia els dos asteroides van arrencar a riure i la van deixar continuar el seu camí sense més preguntes.

Després de l'experiència a la frontera de la galàxia, la nostra amiga es va apropar cautelosament a Hestia, no sabia que li esperava. Quan estava prou a prop, la curiositat de la Lluna va poder amb la seva vergonya i va començar a parlar amb aquell curiós planeta.

Hestia estava molt abatuda, tots els éssers que vivien en ella eren familiars entre ells, alguns més llunyans que altres, però tots compartien un llaç sanguini. No obstant això, tothom estava barallat i enfadat amb algun membre de la família. La Lluna es va sorprendre moltíssim, mai havia vist una baralla com les que es donaven en aquell planeta, a més ella volia aprendre Kung-Fu, pensava en baralles pactades per practicar un art marcial. Allò era totalment diferent, eren baralles per ximpleries, o per problemes més grans, però res que no es pogués resoldre.

La Lluna no donava crèdit a allò que veia, fins aquell moment mai havia vist aquest tipus de famílies. Totes eren iguals i, a banda de barallar-se, eren molt peculiars perquè cada membre de la família estava encasellat en un rol i sempre assumia les mateixes responsabilitats. La seva funció, les seves obligacions i, en conseqüència, la seva vida sencera depenia de la seva posició familiar.

La Lluna es va preguntar: Com pot ser que inclús aquells que només s'haurien de cuidar acabin barallant-se? Per què segueixen perpetuant uns rols familiars sempre iguals i sense opció al canvi?

Sense pensar-hi dues vegades la Lluna va intentar ajudar a Hestia.