Conte 0: Inicis

Fa molts i molts anys, abans que cap ésser viu habités el nostre planeta, tots els astres de l'univers creixien en un forat negre anomenat Powehi. Allà tots els astres anaven creixent fins que eren prou grans, aleshores decidien si quedar-se amb la seva família o començar a viatjar per l'espai.

El que avui dia coneixem com la Lluna, un dia va créixer a Powehi juntament amb altres astres, com l'estrella Polar o Saturn. Eren la seva família, Polar la seva millor amiga i Saturn el seu millor amic; les tres eren inseparables i sempre jugaven juntes, girant i volant dins del forat negre.

Un cop la Lluna va ser tan gran com és avui dia, Powehi, que cuidava de tots els astres mentre es desenvolupaven, li va dir que havia arribat el moment: ja no creixeria més. Al principi la Lluna es va entristir, ella volia viatjar per l'univers, però aleshores no podria veure més a la seva família. Powehi li va explicar que podia quedar-se tant temps com volgués, i quan se sentís preparada podria marxar de viatge; això va tranquil·litzar la Lluna i durant molt temps va seguir vivint al forat negre.

Un dia, Powehi va explicar la importància que tenien tots els astres dins de l'univers, va narrar la història dels satèl·lits, dels cometes i molt més; quan va acabar l'explicació de les estrelles, alguna cosa dins l'estrella Polar havia canviat. Saber que l'univers estava ple de foscor i que les estrelles l'il·luminaven, la va portar a abandonar sobtadament el forat negre per compartir la seva gran llum.

La Lluna i Saturn van quedar consternades, la seva amiga havia marxat, per una bona causa, però la trobaven a faltar. La Lluna volia sortir a buscar l'estrella Polar, però no volia deixar a Saturn sol, ell encara havia de seguir creixent. Saturn en veure el patiment de la seva amiga li va dir que no sofrís per ell, que emprengués el seu camí i marxés a buscar la seva amiga. Ell, quan se sentís preparat també partiria i les buscaria per conviure totes juntes en la mateixa galàxia. Així doncs, la Lluna es va envalentir a abandonar Powehi per viatjar per l'univers a la recerca de l'estrella Polar.

Durant molt de temps la Lluna va buscar i preguntar per la seva amiga, però mai no aconseguia trobar-la. Cada cop més preocupada la Lluna interrogava a tot astre que es trobava fins que un dia, una estrella, l'estrella de Jah, li va donar un consell:

- Tingues paciència, allò que busques ho trobaràs quan ho deixis de buscar. T'has d'esforçar amb les coses, però has de gaudir durant el viatge.

La Lluna va quedar sobtada, aquell astre tenia raó, havia perdut l'oportunitat de conèixer un munt d'astres de l'univers, preocupada tan sols per buscar l'estrella Polar. Així doncs va començar un viatge interespacial per conèixer l'univers.